Nit, cada vegada abans, mans gelades, el cor ja glaçat comença a trencar-se com aquell mirall en el qual ja ens consta trobar el nostre reflex, contraban de mercaderies culturals devaluades progressivament. Café: amb gel, tallat o amb llet, i alguns especials que son sense sucre. La visió s’enfosqueix i et deixa intentant esbrinar el perquè de les coses i si tenen un perquè. Projecte començat, anys perduts. Les mirades al mòbil cada vegada més freqüents, ganes que criden, por quan ho fan. El somriure, avui, més valuós que qualsevol pedra preciosa, cada vegada costa més d’aconseguir-ne un realment autèntic, com en tot, les falsificacions han triomfat. Córrer cansa, estar parat angoixa, els terminis de les amistats finançades van expirant i la fluïdesa del mercat es veu reduïda. Bombetes de colors ens preparen els ulls per allò que ens tocarà patir en dies propers, gent, gent, gent hi haurà a tot arreu reforçant encara més les solituds, que desitjades o no, prendran part en aquets partit contra les consciencies estovades d’aquells que han deixat de somiar. I tot i això esperarem a que el rellotge de demà no marque les hores com ho fa el d’avui.
0 comentaris:
Publica un comentari