Nits en blanc i dies en verd

Vesprades de mistela i donuts blancs s’han quedat enrere, partides d’escacs amb boira mentre un kurt Cobain agafava una guitarra acústica per demostrar-nos que havia madurat, res al voltant, fora el món passava sense quasi adonar-se’n, les classes ahi estaven, els llibres no sortien mai de la prestatgeria, els apunts eren una substància de contraban. Les sis cordes d’una guitarra desafinada ficaven música a les hores boiroses en les quals les reunions es feien entorn a un parell de litres de felicitat a una habitació intoxicada de cartells propagandístics i dos llits per fer. El “angelus” era una festa, el dinar un ritual i el cinema un pretext per poder sentar-se al sofà i divagar mentre alguna cabotada que altra deixava anar una rialla. Les compres al supermercat eren una excursió al món exterior i el destí de la qual sovint es perdia darrere d’un bar fet a mida nostra. Nits en blanc i dies en verd...qui poguera tornar......