Encara queda tinta al tinter.

Darreres setmanes incontrolades entre converses inusuals amb conversadors espontanis. El sol pareix que ha pogut vèncer als núvols que s’empenyàven en estar presents per tal d’enfosquir encara més, si cal, el nostre passeig. El mestre es prepara per a treure un nou disc mentre els aprenents cada vegada insulten allò que un dia van ser. Tu no tens mol clar si tirar endavant o girar en el primer canvi de sentit i així estalviar-te quatre o cinc alenades que et poden dur a un nou món –tot el món boig per estalviar -. Els valors en decadència continua sumits en una crisis que es de tot menys econòmica, fins i tot els porcs han volgut tenir el seu tros de fama a les portades d’uns bolletins mercenaris de les esferes quadrades que ostenten o pretenen ostentar el poder. El cos buit de fum i ple d’incerteses s’accelera i desitja recórrer territoris poc explorats. I aliens a tot açò Putnam i Tocqueville juguen una partida al truc mentre una pantalla de plasma il·lumina un rostre ja cansat. Encara queda tinta al tinter.