El cel ras no deixa veure cap estel per culpa de les llums d’una ciutat cada vegada més escalfada i més antipàtica.. la solitud de les habitacions contigües resulta quasi inquietant mentre la humitat torna a ofegar provocant, si es pot, més desesper al cos enganxinos. Vas a palpentes per corredor a la recerca d’un poc d’aigua que calme i et refresque la boca, la qual encara te cert regust a vi ingerit hores abans, pots endollar la llum, però no ho fas ja que aquesta pot provocar-te una ferida als ulls els quals amb mostra de cansament es neguen a cloure’s. Surts al balco actues com a voyeur però no hi ha ningú a qui poder escodrinyar, fa mitja nit que és mitja nit. El viatge de tornada cap al lloc de repòs es fa llarg com la espera a les respostes que mai apleguen. La lamapareta de la taula de nit il•lumina una habitació reflex del seu posseïdor, tota plena de projectes per acabar, mirades al passat i res aliè. El llit amb el llençol una mica arrugat de sobte s’ha tornat incòmode, mentre el volum de la radio pareix que es vaga magnificant cada vegada més per recordar-te que està ahí i que tu estàs escoltant-la. Les voltes sobre u mateix es combinen amb les voltes que el teu cap li dona a aquelles converses inacabades, a aquelles veritats falsejades que en el fons no deixen de ser mentides o a aquells silencis que donen pas a gestos que no saps interpretar. Mentres et preguntes per què una llàgrima surt dels teus ulls –encara oberts i una mica rojos- el mòbil s’il•lumina per una dècima de segon et sorprèn pensant que pot ser un missatge o una trucada, però no és res més que la alarma que unes set hores abans vas programar. La qual dona la sortida a un nou dia i tanca una altra nit en blanc. Insomni: Desvetllament en la nit; impossibilitat de dormir
0 comentaris:
Publica un comentari