Llums de colors

Llums de colors intermitents cremen les retines acostumades a la foscor del dia a dia, una supernova ha petat fa una estona i ens envia la seva pols, la qual esnifarem i ens anestesiarà de per poder pair el que ens be damunt. La fam per uns dies s’ha tornat una heroïna mentre a l’altre costat de la pantalla el porcs no paren de menjar més i més junt amb aquells dels quals seran aliment. A les farmàcies la gent fa cua per poder agafar la seva ració de prozac ,i els somriures falsos dibuixen en les cares unes arrugues que junt amb el descosit a la butxaca hauran de ser revisades tan prompte com siga possible. El diumenges ja no son per descansar i a la capella de la tercera planta la eternitat està de rebaixa i hi pots accedir mitjançant escales mecàniques. Els estomacs acomodats tracten d’adormir aquets dies al que durant temps ela han desvetllat i la alternativa ja careix d’iniciativa. Vivint els darrers dies d’un any que potser passarà com un més... i a la casa de joguet dins d’un món que encara li és gran, un nen, aliè a tot açò, escriu la seva carta als reis amb un cert deliri.... possiblement res més importe.