Autòmats

Cada vegada costa més mantenir les mirades mentre intentem no trobar buidor en les paraules alienes. És esgotador controlar cap on bufa el vent mentre altres sols es deixen dur per ell, sovint el control ens du al fons d’un got ple de timonet amb suaus tocs anisats. Les converses amb les parets sempre ens donen la raó però els miralls no menteixen i el que veiem sovint es un reflex que no sabem si és el nostre o aquell que una vegada vam dibuixar quan encara teníem ganes de dibuixar. Esperem i mentre esperem no fem, no ens és permès sentir per por a fer mal, ni tampoc besar aquell clatell amb ferma voluntat, la qual cosa ens va fonent poc a poc enmig d’un mar de conformitat que ens atrapa com si d’unes arenes movedisses es tractés. Els dies son un conjunt d’hores i la vida simplement és temps i espai , la felicitat és una quimera sobrevalorada quan nosaltres simplement som uns simples autòmats, no som res més que simples autòmats.